Quan les persones migrants no construeixen les seves pròpies narratives, altres les construeixen per elles. La Mafe Carrascal, diputada colombiana, parla de cultura, diàspora i poder polític en un nou episodi de Fes! Cultura Podcast enregistrat en directe a Barcelona.

La cultura anomena, organitza, reivindica i construeix comunitat allà on les institucions fallen. Per a les persones migrants, l’espai cultural és un lloc d’autoafirmació, de construcció de narratives pròpies i d’organització col·lectiva. Per això, garantir drets culturals és garantir l’accés a tots els altres drets, i construir un subjecte cultural migrant és construir subjecte polític.

Des d’aquesta convicció, vam realitzar en directe un nou episodi de Fes! Cultura Podcast, una conversa entre la Mafe Carrascal — Representant a la Cambra de Colòmbia i una de les veus més rellevants del progressisme llatinoamericà — i en Diego Salazar — gestor i investigador cultural de Connectats Cooperativa. Una trobada molt inspiradora amb agents culturals i socials colombians a Barcelona, que va arribar en un moment crucial. A poc més de dues setmanes de les eleccions presidencials, amb més de sis milions de colombianxs fora del país i una pulsió autoritària que converteix la defensa de lxs migrants en una lluita per la democràcia mateixa.

La Mafe ho porta encarnat en la seva pròpia història. La seva família coneix el desplaçament forçat de primera mà, i la seva trajectòria política — de l’activisme al carrer i el digital fins a la Cambra de Representants — ha estat travessada en cada etapa per la cultura com a eina de mobilització. El teixit col·lectiu, la música, les posades en escena com a repertoris d’acció política. Ella sap que qui organitza des de la cultura construeix comunitat, i una comunitat organitzada pot exercir poder col·lectiu.

A la conversa, la Mafe detalla el que això significa en termes legislatius. La Reforma Laboral que va coordinar al Congrés posa al centre la dignificació del treball — jornades justes, drets per al treball domèstic, reconeixement de la cura com a base de l’economia. I dins d’aquest marc, un capítol específic per als treballadors de la cultura — actors, tècnics, gestors, productors — que històricament no han estat anomenats pel que són. Anomenar-los és el primer pas per protegir-los.

Però la conversa va anar més enllà de la legislació colombiana. Vam parlar de la turistificació i la gentrificació que està tancant espais culturals de base a Bogotà i a Barcelona — processos que responen al mateix model aplicat a ciutats diferents. Vam parlar de la necessitat d’un tercer sector cultural, públic i comunitari, que respongui a la lògica del territori i els seus habitants. I vam parlar de diplomàcia cultural com a eina de política pública real, un intercanvi en què la diàspora produeix coneixement que circula i transforma en les dues direccions.

Això és el que aquest episodi intenta demostrar. Que els colombianxs que vivim fora del país som un actor polític doble, actuem aquí i actuem allà, i el que construïm en un territori alimenta el que es construeix en l’altre. Hi ha un país que no apareix en cap mapa, que no cap en cap frontera, i és el país dels drets. Aquell és el que ens toca construir junts, i aquesta conversa és part d’aquest esforç. Escolta-la aquí.

El pòdcast de Fes! Cultura és un espai de conversa i reflexió on activistes socials i culturals comparteixen com, a través de la seva feina, estan generant transformacions en les seves vides, en les seves comunitats i en els seus territoris.